tag:blogger.com,1999:blog-19087446369006074402024-02-08T12:48:46.092+01:00Cami de sirgaLes Verges MàrtirsMaria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-73289263933996261442008-08-06T19:27:00.000+02:002008-08-06T19:28:47.426+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SJnfQjVp22I/AAAAAAAAB9s/_i5TU1NMo5c/s1600-h/vacacions.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SJnfQjVp22I/AAAAAAAAB9s/_i5TU1NMo5c/s400/vacacions.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231457917624507234" border="0" /></a>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-13233190782481390602008-07-29T11:36:00.010+02:002008-07-31T14:02:37.230+02:00OPINIÓ PERSONAL DE CAMÍ DE SIRGA I DEL CURS DE CATALÀ BLOGS<p style="margin-bottom: 0cm;">He de confessar, que quan per Sant Jordi del 2007 em varen regalar el llibre, el vaig començar a llegir amb molt d'entusiasme, però el vaig haver de deixar... Ja que no entenia res de res i la lectura se'm feia molt dura.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Quan vaig fer la inscripció del curs a l'Escola de la Dona, em vaig inscriure a un nou curs “Català blocs” el curs pintava molt interessant. Professora de Català M. Dolors Vinyoles, professor d'informàtica Oriol Mascareñas.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Quan em vaig adonar d'on m'havia ficat ...ai...ai...déu meu! quin enrenou pel meu cervell, que m'anava dient...on t'has ficat xiqueta, si tu de català no en saps pas massa i d'informàtica menys!!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Arriba el primer dia de classe i els professors ens presenten el curs. Per cert molt interessant. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">La Dolors ens presenta el llibre que treballarem, i... em trobo la gran sorpresa que és “Camí de sirga” Uf...i com me'n sortiré, m'anava repetint, estava ben espantada. M'ho vaig agafar amb molt d'interès i esforç de superació per entendre tot el que em venia a sobre.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">He de dir, que amb més d'una ocasió, no m'han faltat ganes de tirar la tovallola. Però... què ha passat? Doncs, que m'he trobat amb uns professors excel·lents que saben entendre molt bé el dia que el teu estat d'ànim flaqueja.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Ha sigut una experiència fantàstica !</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Això de llegir cada setmana un capítol, contestar les preguntes que la Dolors ens donava escrites i expressar-ho el bloc, que l'Oriol amb tanta cura i paciència ens ha ensenyat. He anat observant al llarg del curs la visió que cada alumna té, la manera amb què treballàvem el llibre, les classes i ho expressàvem en el bloc. Què curiós tants alumnes ... tantes maneres de treballar i expressar el llibre!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Gràcies a aquest seguiment, he anat entrant i estimant la lectura de Jesús Moncada.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">No estic molt segura si he aconseguit captar tot el que Jesús Moncada ens vol transmetre amb tanta saviesa </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per donar les gràcies a tot el que aquest curs ha significat per a mi, la meva idea es fer-vos arribar un tast de tot el que hem anat fent durant el curs.<br />El bé que ens ho em passat, les companyes tant meravelloses que he conegut, sense oblidar-me del vell company Pere, gràcies Pere per ser com ets i no tenir mai un NO... sempre que es proposa algun extra, tu sempre disposat... Així que, sense presa he fet el que l'Oriol amb tanta paciència ens ha ensenyat<br />També, valorant...i molt, el treball de la professora M. Dolors, que amb tanta cura i carinyo ha aconseguit que el "Camí de sirga" fos de més bon caminar.</p><p style="margin-bottom: 0cm;">Així que com no podia ser d'altra manera, he fet la meva última tasca d'aquest curs.</p><p style="margin-bottom: 0cm;">Fins aviat!</p><p style="margin-bottom: 0cm;">Maria Castro Castro</p><p style="margin-bottom: 0cm;">Les Verges Màrtirs<br /></p><br /><div style="text-align: right;"> </div><br /><br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxjGJbCqWBxDPVyrWl8WjAVRC0WYYV-JgYkpCIPszM7hPLzpqgxjPYoIaK50ME-XOqRznMDcgkTvRd20nz1SA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-61710127941624915852008-07-04T18:51:00.009+02:002008-07-04T19:57:44.068+02:00Epíleg. EXILI SENSE RETORN<p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />Una vegada més, Jesús Moncada, amb la seva excel·lent saviesa, em torna a fer gaudir dels recursos literaris. De fet m'han deixat bocabadada durant tota la lectura de “Camí de sirga”.<br />A l'epíleg ens confirma allò que és més important per a l’autor i que durant tota la lectura ha anat reflectint:<br />1. El patiment del poble, dels rius, amb els diferents esdeveniments que al llarg dels anys van succeint.<br />2. La destrucció i mort del poble i, paral·lelament, l'agonia i l'orgull de la Carlota de Torres.<br />3. El trasllat del vell Nelson el nou poble i, a la vegada, la mort del vell Neptú.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /><i>La Carlota de Torres, amb les parpelles coentes, embotornades, s'entreobririen penosament com dues ferides a mig cicatritzar; les clarors vermelloses de la matinada que encenien l'atmosfera tèbia i estantissa de la cambra tintaren les parpelles.</i></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />La Carlota sentia la fiblada al cervell, començava el remolí espantós, l'agonia i la foscor de la mort<br />“La llavor horripilant era cada vegada una mica més grossa” li venien el pensament totes aquelles coses que no havia fet bé i tot el que ja era mort, ella es resistia a acceptar-ho. El seu orgull podia molt més que l'agonia. Aixecant-se del llit, aguantant-se per les parets, fa un recorregut per tot allò que ella havia prohibit. Preguntava... sense obtenir-ne resposta...¿qui ha ordenat tot aquest daltabaix? ¿què significa aquest desastre? ¿qui estava buidant el casal?.<br />Anava cridant a tothom sense obtenir-ne cap resposta. Una basca i la llavor a punt d'esclatar l’anava conduint a la foscor, començà a rodar-li el cap i la llavor esclatà, la foscor cobrí totes les visions, s’enfrontava a la mort. Provà de cridar de nou , ningú acudí, caient definitivament al pou tenebrós de la mort.<br />La Carlota Torres, mor enmig de la vila deserta, on sols els animalons resten a la vila vella presenciant el seu sepeli.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /><i>Pel damunt les tàpies del fossar, els xiprers començaven a despendre les primeres ombres de l'ocàs contra un cel moradenc. El vell Nelson va aturar-se i contemplà a la seva dreta la població nova a la qual havia de mudar-se l'endemà; havien aconseguit un lloc on els seus descendents perpetuarien el nom de la vila però s'adonava que ell mai no podria sentir seva aquella geometria blanca i vermella: navegant sense llaüt, exiliat sense esperança de retorn.</i></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br />El vell Nelson s'adonà que navegava silenciosament cap a l'oblit. Una pluja violenta es despenjà damunt la vila demolida i deserta, destrossant tot allò que trobava pel camí, trencà les amarres podrides del cementiri dels llaüts. L'Ebre furiós va arrasar-ho tot.<i> El Verge del Carme </i>va quedar esclat davant de L'Illa dels Tretze Sants. Quan el riu es calmà i deixà veure les restes ningú el va reconèixer. La rabior de la riada havia esborrat per sempre més les lletres del seu tercer nom. EL VELL NEPTÚ.</p><br /><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> </p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><b><br />TANKAS</b></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />Dues ferides<br />a parpelles tenies,<br />molt embotides,<br />coentes, que amb penes<br />mai cicatritzarien.<br /><br />Les vermelloses<br />clarors de matinada<br />que ja encenien<br />d'atmosfera la cambra,<br />tintaren tes pupil·les.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />Carlota Torres.<br />Vas veure la Carmela<br />ben reflectida,<br />tu del cervell la boira<br />intentes esbandir-la.<br /><br />Amb l'agonia<br />damunt, encara penses<br />com dominar-ho,<br />l'orgull no t’ empassaves,<br />patrimoni salvaves.<br /><br />Ben despullada,<br />en paret et recolzes<br />esgarrifança<br />per l'esquena et baixava<br />de la mort no et salvaves</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />L'Empremta trobes<br />a la flor d'un blau pàl·lid,<br />la gent remota,<br />que amb grans caixes guardaven<br />records, quadres, vaixelles...<br /><br />I de les golfes<br />el quadre de les falses<br />màrtirs, el baixen<br />en el despatx del pare<br />queda, voluntat teva!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />Tot, empaqueten!<br />na Bàrbara patrona<br />és dels minaires,<br />porcellanes de l'oncle,<br />de l'heroi les pistoles.<br /><br />El cap et roda,<br />la llavor ja esclatava<br />i en la penombra<br />t'endinsaves, cridaves<br />ningú no acudiria.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />Quan el vell Nelson<br />veu, les primeres ombres<br />de l'ocàs, contra<br />un cel morat, contempla,<br />la població nova!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br />Verge del Carme<br />quan el rabiós Ebre,<br />davant de l'Illa<br />dels Tretze Sants t'encalla.<br />El tercer nom t'esborra</p><br /><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p><p style="margin-bottom: 0cm;"></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center">I, doncs...què en queda<br />del vell Neptú, discursos,<br />música bella<br />dies esplendorosos.<br />...Gran carcassa de fusta!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br /></p>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-88241049354188729382008-05-27T19:52:00.025+02:002008-12-13T08:47:54.554+01:00La Garbinada negra. Capítol VI, 3a i 4a part<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SDxi5_HEn7I/AAAAAAAAB4A/8XcN7JsKdJU/s1600-h/olivers.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SDxi5_HEn7I/AAAAAAAAB4A/8XcN7JsKdJU/s320/olivers.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205144017666613170" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br /><br /></span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;"><br />Les despulles de L'Ildefons Albaida, l'infortunat soldat de la República, propietari en vida dels ossos de la </span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">capsa, aparegueren entre unes mates de de savina, l'any 1938, vora un bancal d'oliveres dels pares de la Susanna Castells.<br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD0HQvHEn8I/AAAAAAAAB4I/7QhtDJbX_Nc/s1600-h/fosa+burgos.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD0HQvHEn8I/AAAAAAAAB4I/7QhtDJbX_Nc/s320/fosa+burgos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205324728415592386" border="0" /></a><br />Les despulles de l'Ildefons , van passar oblidades per<br />sempre. Primer el bancal d'oliveres , després a les golfes i per fi sota les runes d'un edifici abandonat.<br />Mai van tenir resposta les cartes enviades per la Susanna. També havia mort la seva família?<br />La solució, a on deixar les restes de l'Ildefons li va donar l'Honorat deixar-lo sota les runes. Així no va causar problemes a ningú.<br /><br />Una multa imposada a l'Honorat i la Susanna Castells, pels fets, considerant que atenta-ven contra la salud pública, ni el ridícul del sergent, talòs,bigotut, espès i formalista, ni la història de la Susanna van tenir ressò,tampoc la presencia al jutjat de la Carmela reclamant l'ajut del farmacèutic, per uns medicaments urgents que necessitava el metge per la senyora Carlota de Torres, degut a un atac molt greu que a cavava de patir. Res de tot això va distreure els vilatans, molt instal·lats a la vila i avocats amb cos i ànima al futur. L'esquelet polsegós de l'Ildefons, el qual el seu crani no podia acabar d'esmorteir els clamors de la batalla, és quedarien a l'altra banda de la frontera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD1BLPHEn_I/AAAAAAAAB4g/bGHnHBUXPOw/s1600-h/PICT0732+Fecsa.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD1BLPHEn_I/AAAAAAAAB4g/bGHnHBUXPOw/s400/PICT0732+Fecsa.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205388405600722930" border="0" /></a>, abandonant el passat entre les runes per ser barrejat amb la pols de la vila morta.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD1Bh_HEoAI/AAAAAAAAB4o/WtK-PXCrm-w/s1600-h/moncada.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SD1Bh_HEoAI/AAAAAAAAB4o/WtK-PXCrm-w/s400/moncada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5205388796442746882" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><br />TANKAS<br /></div><div style="text-align: center;"><br /><div style="text-align: center;">Jesús Moncada,<br /></div>a la guerra ens situes<br /><div style="text-align: center;">que, dessolades<br />les terres i aigües queden<br />esquelets, pols i penes...<br /><br />L'apotecari,<br />quan el sergent pregunta,<br />I, sol anàveu?<br />dúieu alguna cosa?<br />Sí... l'escalet dins, capsa.<br /><br />Entra, Susanna<br />esverada, el veure<br />la calavera,<br />que ella tant bé guardava,<br />a les mans del bigotis.<br /><br />Castells recollia<br />els ossos dins la capsa,<br />els guardaria<br />amb cura a dalt les golfes<br />propietària, n'era.<br /><br />d'aquella capsa<br />Susanna no volia<br />per res, desprendre's.<br />l'Honorat s'encarrega<br />d'enterrar les despulles.<br /><br />Quan la Carmela<br />del atac anuncia,<br />molt greu estava,<br />l'Honorat necessita.<br />Ai, ai... pobra Carlota.<br /><br />L'últim capítol<br />només queda l'epíleg<br />"Camí de sirga"<br />quant amb esforç jo llegia<br />gust i plaer sentia.<br /></div></div>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-16739660127074185672008-05-27T18:07:00.011+02:002008-06-03T09:19:31.109+02:00Els Mequinensans/es cumpleixen la promesa. Ens visiten a Barcelona !!!<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxPhMhnedRQiU8K4-4SaSpIc_iozhc_Qy1w670tgHg5pS1QkcgGCRzhVzuFh4m2JmfNOZJJZXMCriNupY5HPg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz9d_ezIE-6iVes8B10N59D3IvvTh8AcbRgsMmJCaJnxWwJ1XvOxKh1CrsMNHQnGuMYQcqIXkWa6eWxeMmk0Q' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-71981524161178202232008-05-26T20:56:00.008+02:002008-05-28T13:14:56.398+02:00Jesús Moncada ens porte a Mequinensa!!!<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='326' height='271' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwk6T2E5hEe_tZNrSaWXGMTgkc4XwB3FatftMSxkTqqmnoPLRHqLgm509e4SRQVBX93W-elAK8EUn_WLhPoFA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-26313309521666362062008-05-14T09:19:00.022+02:002008-12-13T08:47:54.783+01:00La Garbinada negra. Capítol V<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCqTzIsPrsI/AAAAAAAABh4/h8_Qp2qfm1I/s1600-h/sombra.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCqTzIsPrsI/AAAAAAAABh4/h8_Qp2qfm1I/s320/sombra.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5200131226468331202" border="0" /></a> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm;">La mirada infinita, perduda en el tems, evocant els temps gloriosos, en que la Sra Carlota feia i desfeia. Ara amb la mateixa intencionalitat, però amb diferent realitat. Com qui no vol acceptar el present que li toca viure, ella continua aferrada a un passat que ja no existeix...</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Només els dits clavats en el domàs vermell dels braços del sillon manifestaven l'agitació interior que la trasbalsava. Ella sentada sota el retrat del seu pare (potser buscant protecció) i ordenant a les minyones que ho posessin tot al punt per la festa del natalici de la senyora, preparar la plata, la cristalleria fina, les millors estovalles ...tot plegat una bogeria un disbarat. El seu estat neguitós li feia dir ...No vénen...¿Quina hora és, Carmela?-Dos quarts de quatre, senyora.</p><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /><br /></span></span><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);font-size:130%;" >RECULL DE TANKAS. Capítol V</span><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);font-size:130%;" ><br /><br /></span></div><br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxiLWs1rf3TcG9oNLT2Bpd65ufqJuiOOT77tJe01DrLu_bGyX6ixNb5-WfWxo5WXqCD7bw1P47-5_q07_tc' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-26378375511175061492008-05-08T17:46:00.027+02:002008-12-13T08:47:55.220+01:00La Garbinada negra. Capítol IVEl Nelson. Evocava el darrer viatge. N’havia tingut el pressentiment als molls de Faió – poble al qual esperava un final sobtat i tràgic sota les aigües, al contrari de la ruïna lenta de la vila --, on el <i>Verge del Carme </i>acabava d’atracar de pujada a Tortosa per donar un descans a la tripulació i on va assabentar-se de la mort de la vídua Salleres. Es tancà a la cambra de la nau. Cargolat sobre el marfegó, intentà pair el disgust. Els fantasmes poblaven l’estretor de la cambra reescalfada pel sol d’agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d’un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres: la primera visita amb la vídua, els viatges del contraban, l’explosió del <i>Polifem</i>, la tornada desprès de la guerra...<br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div> <p style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCctx4sPrpI/AAAAAAAABhg/raNchB8I51Q/s1600-h/A091887+Tortosa+mercat.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCctx4sPrpI/AAAAAAAABhg/raNchB8I51Q/s200/A091887+Tortosa+mercat.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199174629877329554" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCcs74sProI/AAAAAAAABhY/3ghbRvh8e9A/s1600-h/A088666+pent%C3%A0+de+riba+roja+Castell+de+Fai%C3%B3.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCcs74sProI/AAAAAAAABhY/3ghbRvh8e9A/s200/A088666+pent%C3%A0+de+riba+roja+Castell+de+Fai%C3%B3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199173702164393602" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">TANKAS</p><div> </div><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Promeses fetes</p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> que la vídua et feia,</p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">que sense feina </p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> mai no t’hi quedaries,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> més, poc et duraria.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">I, <span style="">pressenties,</span></p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="">n'és, el </span>darrer viatge,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">quan a Faió amarres...</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Final tràgic del poble,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">sota les aigües queda.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> Verge del Carme,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">que pujant de Tortosa</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">descans els dones...</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"> De la mort <span style="">t’assabentes,</span></p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">la vídua Salleres.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Quan, pair volies,</p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">a la cambra et tanques</p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">cargolat sobre</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">el marfegó estaves,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">recordant la Malena.</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><br /></p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Temps...que <span style="">ballaven</span></p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">pel cervell com baldufes,</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">que, fugisseres</p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">visions i<span style=""> aviaven.</span></p><div style="text-align: right;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">Pels records passejaven.</p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);font-size:130%;" >DESFULLANT LA MARGARITA DEL PASSAT</span><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCMn602yZTI/AAAAAAAABhQ/2Y48rLtG3GQ/s1600-h/P5040098.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SCMn602yZTI/AAAAAAAABhQ/2Y48rLtG3GQ/s320/P5040098.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5198042286490019122" border="0" /></a><br /><br /><br /><br />La passejada pel bosc que aquests dies he fet per les terres que vaig néixer i créixer, me'n fet desfullar el cervell com la margarita que desfullava en els meus temps. <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Deixant anar els pètals dels records, asseguda en un pedruscall me conviden a reflexionar. Els records em fan retrocedir 50 anys:</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Els temps de les feines dures del pagès, que anaven des de principis de maig fins a mitjans d'octubre</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Érem canalla de 6 i 7 anys. Quant la mama ens esperava a la sortida de costura per que portéssim el dinar els treballadors del tros. Ens tenia preparada l'olleta d'alumini amb una nansa i tapada amb carmanyola, contenia 1r i 2n plat del dinar i ben calent. L'hora d'arribada el tros era a la campana de la una.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Però els colors i animalons de la natura ens convidaven a jugar, fins el punt de perdre la noció del tems. Quan sentíem tocar la campana ens posàvem a corre pensant que arribàvem tard, i .tant!!! que arribàvem tard... com que tocaven la campana de les tres, l'hora de tornar a treballar. el papa ben enfadat ens venia a rebre , i...la que ens esperava... a treballar el seu costat i sense respirar.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">En aquells moments poc ens importava...però les dues hores que jugàvem gaudint de la mare naturalesa, no ens les treia ningú. </span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Ens encantava collir les flors d'espernallac fer-nos un anell de princesa, desfullar les margarites pensant amb un desig si...no...si...no... la flor del conillets amb aquells colors grocs i liles tant vius els fèiem parlar...quanta imaginació innocent... </span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Ah! i sense oblidar que en lloc veiem el perill; doncs també ens posàvem amb els animalons, que en aquells temps eren molts: els escorpits que aixecàvem les pedres i amb una sarment els fèiem enrabiar, ( la padrina sempre ens deia “a la picada de l'escorpit quant te n'adones no te'n pots sortir”) també l'escurçó “ A la picada de l'escurçó no hi es a temps ni el metge ni el rector”. Però nosaltres no escoltàvem dels perills.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><span style="">Les orenetes que a punta de primavera omplien els seus nius, els plegamans que ens plantava cara , el llagost que ens botava pel damunt, les garses que ens creuaven pel restoll, els conills i les llebres que sortien del mig del sembrat, les perdius que aixecaven el vol, les papallones que ni havien de tots els color, els pardalets, la put put, el rossinyol que em els seus cants ens feien gaudir de la caminada i calorada del temps.</span></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Amb el cervell envoltat pels records, reacciono i em dono compte que de tot això, al segle XXI, que en queda?<br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">La malesa de la naturalesa ens mostra un paisatge amarronat, negrós sense color les poques coses que floreixen ho fan amb el color trits i la flor petita, papallones no se'n veuen i tantes coses de les que he esmentat no volten pel seu ambient.<br />Qui son els culpables d'aquesta malesa? Per què la natura no és revela i torna a ser com abans?</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><br /><br /></p><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzJMoyb9tSjofwkjJBWhn6oNOPIzG5EC45fv6tBjHk02btvGx4Nc9If0vgchcpkKywgFfOV8EaznsmqLvF2xw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-80992588066632409542008-04-24T20:33:00.011+02:002008-12-13T08:47:55.999+01:00La Garbinada negra. Capítol III<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SBDUQVAkEHI/AAAAAAAABeA/lBYZuV5UV3U/s1600-h/geslin.jpg"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"><span style="font-size:100%;"></span></span></span></span></span><span><span><span><span></span></span></span></span></a><span><span><span><span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SBDUQVAkEHI/AAAAAAAABeA/lBYZuV5UV3U/s1600-h/geslin.jpg"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"><span style="font-size:100%;"></span></span></span></span></span></a></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SBDUQVAkEHI/AAAAAAAABeA/lBYZuV5UV3U/s1600-h/geslin.jpg"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"></span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></span></span><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SBDUQVAkEHI/AAAAAAAABeA/lBYZuV5UV3U/s320/geslin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192883747340685426" border="0" /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);">Les xerrameques del Saló (<span style="font-size:100%;">2a part pregunta 5)</span></span></span><br /><br /></span></span><span style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><br />La Teresa Solanes va dir que haurien de anar a parlar amb el Sr Cardenal, a veure si hi podia fer alguna cossa.</span></span><span style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><br /><br />La Nàsia Palau contestà que sí ja que ella havia donat molts duros per la teulada de l'Església.</span></span><span style="color: rgb(51, 51, 51);"><span style="font-size:100%;"><br /><br />La Cinta Ribera, parenta d'un capità de la guàrdia civil deia que hi estava d'acord, movent el cap de dalt a baix.</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 51);">La Pepita Nicolau, cunyada del Sr Alcalde deia que l'hi explicaria tot a la trobada familiar del diumenge </span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /><br /><span style="color: rgb(51, 51, 51);">La Feliça D'albera, germana de l'Estafania, sempre deia que el millor que podien fer era no deixar-los participar de les festes del poble.</span><br /><br /></span></span><div style="text-align: left;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"><span style="font-size:100%;">( 2a part pregunta 8)<br />Les cotorres deien:</span></span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"> <span style="font-size:100%;"> </span></span></span></span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"></span></span></span></span></div><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(51, 51, 51);font-size:100%;" ><br />- l'Estefania d'Albera deia "era un cavaller de cap a peus"<br />- La Teresa Solanes comentava "era un mascle encisador"<br />- La Nàcia Palau puntualitzava "un general d'intendència"<br />- La Isodora Rubió sospirava en un "Rodolfo Valentino"<br /><br /></span></span></span></span><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">TANKAS<br /><br /></span></span></div> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">La pols negrosa<br />del saló de les Verges.<br />Que la terrada,<br />de la destrucció primera,<br />la Teresa neteja</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">L'Apotecari<br />que detingut el porten,</span><br /></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">per la cinquena...</span><br />cap a la Plaça d'Armes<br />exclamà la Teresa</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Vella serventa<br />amb agrors evocava,<br />maleït dia<br />que els camions arriben,<br />els carnavals s'aturen</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Aigües de l'Ebre<br />tèrboles, enrogides<br />de la crescuda.<br />Carlota II et lliguen<br />i, que la mort, t'hi espera</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Sr Jaume Torres<br />eximit de defectes<br />per la Carlota.<br />No salva ni la crisi<br />del lignit que perilla</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">És un Adonis,<br />diu la filla Carlota.<br />Un joiós mascle,<br />murmura la Teresa.<br />Valentino !...diu, l'altra!</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"></p><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"></span></span><div style="text-align: right;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);"><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-size:100%;"></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /></div><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz9TIszEgLBrlpzpNDk9q4L7xX7VsvpbTaPbEnwo2Ty5AkSe5_ZKajQu-N8HDfhgwaJ0PY9Ejnkjtb3ivltzg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-77316331912354949502008-04-22T20:22:00.011+02:002008-12-13T08:47:56.211+01:00DIADA DE SANT JORDI<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SA4wIFAkEEI/AAAAAAAABdc/UphbAF7HZeE/s1600-h/Tableau.StGeorge.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SA4wIFAkEEI/AAAAAAAABdc/UphbAF7HZeE/s320/Tableau.StGeorge.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5192140335746388034" border="0" /></a><br /><p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">La nostra versió de la llegenda diu que Sant Jordi va<br />defensar la donzella, filla del rei de <span style="color: rgb(0, 0, 128);"><u><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montblanc" target="_blank">Montblanc</a></u></span>, de morir a mans del drac, matant aquest a una de les portes d’entrada de la ciutat, en escoltar l’historia l’Emperador romà feu cridar el seu soldat, i aquest en explicar-li que va acudir per una revelació de Déu, aquest el feu matar.<br />D’històries de cavallers que salven a donzelles de morir a les mans de dracs n’hi ha des de 3.000 anys abans de Crist, però la iconografia actual prové de l’antic Egipte, una prova son la multitud d’imatges del <span style="color: rgb(0, 0, 128);"><u><a href="http://www.louvre.fr/llv/oeuvres/detail_notice.jsp?CONTENT%3C%3Ecnt_id=10134198673225568&CURRENT_LLV_NOTICE%3C%3Ecnt_id=10134198673225568&FOLDER%3C%3Efolder_id=9852723696500810&bmUID=1177142380191" target="_blank">Déu Horus </a></u></span>matant amb una llança un cocodril que simbolitza el Déu de les tenebres a semblança de la imatge que ara coneixem de Sant Jordi.</p> <p align="justify">L’historia sestén per tot Europa, fins al punt de convertir-se amb patró de multitud de països, com Anglaterra, Portugal, Rússia, Suècia, Grècia, Bulgària…, i per descomptat Catalunya, les caravel·les que van descobrir Amèrica portaven la bandera de Sant Jordi com a estàndard, una de les claus de l’arrelament català, és l’adopció com a patro per part de la companyia dels<strong> </strong><span style="color: rgb(0, 0, 128);"><u><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Almog%C3%A0vers" target="_blank">Almogàvers</a></u></span>, l’exercit comandat per l’ex-templer <strong>Roger de Flor</strong>, i que va ser el millor exercit de l’època.</p> <p align="justify">I llavors d’on ve la tradició del llibre i la rosa? Dons, almenys des del segle XV és celebrava el dia de Sant Jordi una fira de roses, anomenada la fira dels enamorats, i les dones que assistien a actes a la generalitat se’ls en regala una, i el regalar un llibre es una iniciativa del 1926 de l’escriptor Vic<br />ent Clavel a nivell estatal, però que només va arrelar a Catalunya</p><br /><p align="justify"> </p><h3 class="western">Dites de Sant Jordi </h3> <p align="justify"><br /></p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;">Si plou per Sant jordi, ni prunes ni ordi. </p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm;">Si plou per Sant Jordi les cireres en orris. </p> </li><li><p style="margin-bottom: 0cm;">Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats.</p></li><li><p style="margin-bottom: 0cm;">Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.</p></li><li><p style="margin-bottom: 0cm;">Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.</p></li><li><p style="margin-bottom: 0cm;">No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.</p> </li></ul> <ul><li>Sant Jordi arribat surt la cuca del forat.</li></ul> <p align="justify"> </p> <iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzE4rKa-ZcwPY8czkFVV-ydFQiAAb3KzjYkfq6sedsnzk_GgqJkq5VjEEJRwPHfMiP8x4t9yau7C6IPiULJFg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br /><p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">UNA ROSA</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Sant Jordi, santa diada<br />del passat i l’avenir,<br />Fe i Pàtria nostrada<br />del meu cor fas sobreeixir.<br />Oh la bella matinada!<br />Quina joia de collir<br />una rosa perlejada,<br />una rosa a mig obrir!</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Maria Antònia Salvà </p> <p style="margin-bottom: 0.5cm; text-align: center;">........................<br /></p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">PROVERBI</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Així la rosa enduta pel torrent,<br />així l’espurna de mimosa al vent<br />la teva vida, sota el firmament.</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Joan Salvat-Papasseit<br />……………………………</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center"><br />LA PREGARIA<br /></p><p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Senyor sant Jordi,<br />patró,<br />cavaller sense por,<br />guarda’ns sempre<br />del crim<br />de la guerra civil.<br />Allibera’ns dels nostres<br />pecats<br />d’avarícia i enveja,<br />del drac<br />de la ira i de l’odi<br />entre germans,<br />de tot altre mal.<br />Ajuda’ns a merèixer<br />la pau<br />i salva la parla<br />de la gent<br />catalana.<br />Amén.</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Salvador Espriu </p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">.............................<br /></p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)</p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">A la fira de les roses<br />a firar-me antany aní,<br />el roser de què em firí<br />en fa enguany de tan hermoses<br />que n’he fet parada aquí.<br />Hi ha la rosa alexandrina,<br />la vera i la d’esbarzer,<br />també les de Palestina,<br />que floreixen sense espina<br />de Jericó en lo roser. </p> <p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center">Jacint Verdaguer<br />……………………………….</p><br /><p style="margin-bottom: 0.5cm;" align="center"> </p>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-69499292283760120612008-04-16T21:39:00.012+02:002008-12-13T08:47:56.712+01:00Pantans de Mequinensa i Riba-roja<div style="text-align: left;">Vista general dels pentans.<br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZWRHqiFkI/AAAAAAAABVY/FVxw0MjaV5A/s1600-h/general.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZWRHqiFkI/AAAAAAAABVY/FVxw0MjaV5A/s400/general.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189930472706283074" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Pantà de Riba-roja.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZW0XqiFmI/AAAAAAAABVo/UmjOgq4sTQo/s1600-h/Riba-Roja.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 299px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZW0XqiFmI/AAAAAAAABVo/UmjOgq4sTQo/s400/Riba-Roja.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189931078296671842" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZWj3qiFlI/AAAAAAAABVg/uKpXGbH9FAw/s1600-h/mequinensa.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZWj3qiFlI/AAAAAAAABVg/uKpXGbH9FAw/s400/mequinensa.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189930794828830290" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Pantà de Mequinensa.Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-976154358842320782008-04-16T21:27:00.029+02:002008-12-13T08:47:56.876+01:00REVOLTA DE L'ASPIRINA; capítol IL'Honorat atiburrat de Rom fa un discurs sobre les virtuts de l'aspirina en el tractament contra el reuma.<br />El confident de la guàrdia civil es pense que son consignes contra el regim de franquista i el detenen per fer un discurs sense permís del governador civil.<br /><br /><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /><span style="font-style: italic;">L</span></span></span></span><img style="font-style: italic;" src="http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/publica/annals/1999/A4/ampolla.jpg" name="Imatges6" align="left" border="0" height="246" hspace="10" vspace="5" width="121" /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">’àcid acetilsalicílic de Felix Hoffmann es va patentar el 23 de gener de 1899 amb el nom comercial d’Aspirina</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">. La "A" del procés d’acetilació de l’àcid salicílic; "spir" d’un dels seus orígens </span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">vegetals, la </span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">Spirea Ulmaria</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">, i "ina" com a sufix de moda entre els productes químics de l’època. Les primeres indicacions de l’Aspirina</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> són les d’un medicament contra la febre, </span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">el dolor i les afeccions reumàtiques. En els seus inicis, es va comercialitzar en forma de pols per a disoldre en aigua, però ben aviat, el 1901, es comprimí l’àcid acetilsalicílic en midó, i l’Aspirina</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> es ve</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">nia a les farmàcies en forma de com</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">primits de 5 g. En poc temps, l’Aspirina</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> va obtenir un reconeixement mundial, i es va comer</span></span></span><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">cialitzar en molts països, entre aquests Espanya. En el nostre país, es va fer enormement coneguda coincidint amb la pandèmia de grip de l’any 1918-1919, que va produir unes 40.000 morts, i davant la qual es va utilitzar l’aspirina per a millorar la sintomatologia d’aquesta infecció vírica.</span></span></span></p> <p style="font-style: italic;" align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">El</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> 21 de juliol de 1969, a les 03:56 hores, l’astr</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">onauta nord-americà Neil Armstrong va ser el primer home an posar un peu sobre la Lluna i va afirmar que "és un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat". La petita farmaciola de l’Apollo XI només contenia cinc elements i un d’aquests er</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">a l’Aspirina</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">, per ta</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">l d’alleugerir els dolors musculars i el mal de cap que patien els astronautes com a conseqüència de la fatiga, manca de son i immovilitat, i per l’absència </span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">de gravetat durant els vols espacials en un habitacle tan estret. El Dr. Charles Berry, director mèdic dels vols tripulats de la NASA, va afirmar que "l’Aspirina</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> és un medicament model per a l’eternitat".</span></span></span></p> <p align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:130%;"><b><br /></b></span></span></p><p align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:130%;"><b>Bayer i Aspirina a Catalunya</b></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAbsgnqiFtI/AAAAAAAABWg/FGXtDcRbvUc/s1600-h/tauleta+ia+presentaci%C3%B3+a+BCn+1884.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAbsgnqiFtI/AAAAAAAABWg/FGXtDcRbvUc/s400/tauleta+ia+presentaci%C3%B3+a+BCn+1884.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5190095665738421970" border="0" /></a></p> <p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">V</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">eient la gran<br />importància<br />que havia adquirit<br />Catalunya com a centre industrial, i molt especialment dins del món tèxtil, Bayer va decidir crear el 1884 a Barcelona la primera representació comercial de colorants, Matthis y Cía., per a la distribució i venda a través de les farmàcies dels productes fabricats a Alemanya.<br />Durant la dècada dels anys vint van començar a fabricar-se a Catalunya les populars pastilles d’Aspirina</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">. El Director-Garant d’aquells moments, el farmacèutic D. Cristóbal Sarrias Cano, tenia una farmàcia a la Plaça Regomir de Barcelo</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">na, que encara existeix actualment, i a la qual subministrava la matèria primera procedent d’Alemanya, en barrils de fusta amb l’interior metàl·lic, tancats hermèticament. Els barrils contenien pastilles de 3 cm de diàmetre que després de ser triturades al soterrani</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">de la farmàcia i barrejades amb l’excipient<br />permetien obtenir les tauletes d’Aspirina</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:78%;"><span lang="ca-ES">®</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> i es procedia a envasar-les en sobres d’un i dos comprimits, a la rebotiga de</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> la farmàcia.</span></span></span></p> <p style="font-style: italic; text-align: right;"><br /></p>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-41641314568735385062008-04-16T20:52:00.005+02:002008-12-13T08:47:57.253+01:00<div style="text-align: left;"><br /><div style="text-align: center;">ÉS MIRACULOSA L'AIGUA DEL CARME ?<br /></div><br /></div><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZRhnqiFhI/AAAAAAAABVA/A8dhEOTLrWg/s1600-h/images+aigua+del+carmen.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/SAZRhnqiFhI/AAAAAAAABVA/A8dhEOTLrWg/s400/images+aigua+del+carmen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5189925258615985682" border="0" /></a></div> <div style="text-align: center;"> <br /></div></div><br />l'Estefania Albera bevia aigua del Carme . Era una manera dissimulada de veure alcohol. En aquells tems s'utilitzava com a remei pel mareig, pel mal de panxa...Per moltes dones era el seu matapenes i passaven de l'ampolla de l'aigua a la bota de vi del celler. Iniciant-se així al alcohol.Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-27147358994776766842008-04-16T08:43:00.032+02:002008-04-23T09:42:50.659+02:00Quarta part : LA GARBINADA NEGRA- Capítol IJESÚS MONCADA I ELS CAFÈS DE LA VILA<br /><br />Ell agafava el solatge de la història rondant pels cafès. l'importava ben poc el joc de cartes ; però s'interessava molt per les converses dels vell jugadors, que es reunien allí per passar la tarda i fer la partideta. El Jesús no veia les cartes, però si parava l'orella, que anava enfilant capa la seva memòria, el vell solatge de la història.<br />Gràcies el mal de queixal de l'Eduard Forques, company de joc del Nelson que el va convidar a que fos la seva parella de joc. Ell accepta . Això vol dir que sabia perfectament com s'hi jugava.<br /><span style="font-style: italic;"><br />Segons mossèn Tronxo, gran botifarrer, el joc va així:<br /><br />S'hi juga per parelles (2 x 2).<br />Es reparteixen 12 cartes per jugador. el qui les dóna fa trufo del pal que te més cartes, orus, copes, espases i bastos.<br />Tira la carta el primer jugador de la dreta del que fa trunfo, és obligat pujar la carta tirada i si no se'n té es falla ( voldir que ha de tirar trunfo). El trunfo guanya sempre... així fins acabar la partida.<br /><br />Punts de valor de les cartes:<br />9 (la manilla) 5 punts<br />1 (l'as) 4 punts<br />12 (rei) 3 punts<br />11 (cavall) 2 punts<br />10 (sota) 1 punt... Sort ! i que guanyi el millor<br /><br />Aquest vídeo està dedicat a Jesús Moncada, mentre tefenejave pels cafès, parant l'orella dels vells vilatans per anar-la cortín d'Història, d'el poble que va néixer, el va estimar i el va veure creixi, no tant sols com a persona sinó també, com un gran escriptor de la literatura. Gràcies Jesús pels regals literàris que ens és deixat. Una gran riquesa.<br /><br />LA MÚSICA LA FET EL FILL D'UNA ALUMNA DE L'ESCOLA: PRECIOSA, GRÀCIES TAMBÉ A TU MARTÍ MARIMON AGUADÉ!!!<br /><br /></span><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dweekfsxo1NJ5Dulv8k961zS4n32XPwXy8QqVcakD2wz3cGAxkWFI5tgAtEMn6ZNc2MMeorPmvfM9bfnMnC' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-65184908861479554552008-04-09T20:17:00.017+02:002008-12-13T08:47:57.758+01:003a. part de Cendra de Calendari. Capítol VIEL GOS RABIÓS ESPANTA LA MULTITUD<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_0JzC0kP0I/AAAAAAAAAY4/Jd2Q25o1ZbM/s1600-h/plaza.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 204px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_0JzC0kP0I/AAAAAAAAAY4/Jd2Q25o1ZbM/s320/plaza.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5187313118336008002" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />M'agrada molt la intencionalitat en què Jesús Moncada descriu "l'estampida" que és produeix al dol que acompanya l'enterrament del Sr Jaume Torres.<br />Al crit de "és un gos rabiós" l'autor mou a la multitud d'una forma molt divertida. Així tenim: les tripulacions dels llaüts a les botigues. els que s'atrinxeren a la sagristia. la dona de l'Estanislau s'amaga a la trona ...<br />Però el que trobo amb més enginy és on fa que s'amaguin: les autoritats, els polítics, el capellà... podríem dir les forces vives del poble, a la garjola ! La Sra Isidora s'amaga el confessionari, on segons les males llengües se les feia amb el capellà; on es podia amagar millor? així ja queda tot perdonat ! Qui tenia les claus del magatzem de l'Ajuntament? on si van trobar les finísimes calces... l'alcalde, l'agutzil...ves a saber !<br />I, acabo amb el taüt del Sr Jaume Torres que va ser atropellat pel bombo de l'orquestra. Qui ho podia fer millor !<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_0PLS0kP1I/AAAAAAAAAZA/A4lWZHugoqo/s1600-h/Bombo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_0PLS0kP1I/AAAAAAAAAZA/A4lWZHugoqo/s320/Bombo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5187319032505974610" border="0" /></a>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-21066599693630058502008-04-05T10:37:00.014+02:002008-12-13T08:47:58.104+01:00FELICITATS ORIOL!!! de la teva companya i alumne@s blocairesQuè Oriol... et pensaves que ens havíem oblidat del teu Sant ?<br />Doncs ja veus que no... Aquí se li passa pel cap celebrar el Sant estant de vacances!!!<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c7fGbGMsI/AAAAAAAAAXc/muC6S_geBk0/s1600-h/P4040005.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c7fGbGMsI/AAAAAAAAAXc/muC6S_geBk0/s320/P4040005.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185678901426664130" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c7wmbGMtI/AAAAAAAAAXk/bhWY35iP1tA/s1600-h/P4040006.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c7wmbGMtI/AAAAAAAAAXk/bhWY35iP1tA/s320/P4040006.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185679202074374866" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c8XWbGMvI/AAAAAAAAAX0/PbxeyD-dxKA/s1600-h/P4040007.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R_c8XWbGMvI/AAAAAAAAAX0/PbxeyD-dxKA/s320/P4040007.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5185679867794305778" border="0" /></a>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-77092058260679684252008-04-03T10:59:00.001+02:002008-04-03T11:01:30.001+02:00... A la Malena<p style="margin-bottom: 0cm;">Per la companya Maria Dolors Figueres “la Malena”</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Uff.. Senyora quin llistó més alt que m'estàs posant. No se pas com dir-te tot el que m'agradaria.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Saps, quan llegeixo els teus escrits em quedo bocabadada, agafo el llapis per escriure't i ... com començo??? ... així mi puc passar una bona estona fins que em dic, mira Maria surti com surti endavant!!!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per mi , tu tens la gran virtut de fer aquests escrits tan ben fets, a mi em van donar la virtut del treball dur i la cuina. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Així com anava creixent a més de totes les tasques (que ja us vaig explicar al vídeo de la memòria del passat) l'altra, era cuinar per una gran família. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">A casa meva sempre hi ha hagut el negoci familiar ( una carnisseria) , el treball del tros i dels animals, sent jo la tercera de set germans.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">En aquell moment a taula ens ajuntàvem tres generacions més alguns jornalers. Un dels moments amb més enrenou era la Festa Major del poble. En aquestes dates a casa fèiem tres torns per a menjar.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Acudien tots els familiars de fora vila a la festa, que no eren pocs!!! i qui cuinava? ... la Maria.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Jo deuria tenir uns 10-11 anys. La mama em deia: filla i que farem tots aquests dies per a menjar?. Jo li contestava: mama no us preocupeu que jo me'n encarrego.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Anava al corral on hi teníem tot el bestiar i allí, tota sola, feia de les meves ... agafa una dotzena de pollastres, una de conills i una d'ànecs .... ja et pots imaginar el seu destí!!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Me'n tornava a casa i començava a distribuir: això per rostir, l'altre per canelons .... i així m'anava fent el menú de cada dia.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">També feia les postres, no unes qualsevol ... eren les de la Festa Major així que a cuinar orelletes, crema, flam d'ou, mató .... a casa també teníem vaques.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> Quina llet ... amb aquesta el mató es quallava a la primera ... quins sabors que em venen ara mateix al cap!!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Ahhh i el més important de tot era quan el padrí Salvador tenia un compromís, era sagrat, aquell dia a taula més que mai no hi podia faltar de res. Com a extra feia el que avui es coneix amb el nom de canapès, en aquells temps era el millor aperitiu que podia oferir.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Des de ben petita sempre he cuinat per molta gent ... fixa't tu quina gràcia... sense saber-ho estava fent el que seria el meu ofici, la meva gran passió.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Així que ja veus ara m'estic esforçant per entrar en aquest món tant fascinant com és la lectura i l'escriptura. Em costa, però gràcies a les classes de l'escola i l'ajuda familiar, que no em deixen defallir, aquí estic!!!</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Espero que gaudeixis dels vídeos i t'imaginis el fantàstic viatge que vam fer. Pregunta-li a la Francina ...Et vaig trobar a faltar !</p>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-70247368315791073252008-04-02T21:53:00.008+02:002008-04-03T09:00:08.620+02:00Visita Cultural a Mequinensa<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">AGRAÏMENT A LES AUTORITATS, DONES I EL POBLE DE MEQUINENSA:</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Sens dubte les expectatives de Mequinensa es van complir i amb escreix ... En cap moment se’m va passar pel cap de dubtar en el fantàstic dia que passaríem el divendres dia 28. </span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Comença el dia i puntual com un clau tothom a l’autocar, tot preparat minuciosament. </span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Com sempre, pels professors tant fantàstics que tenim “Maria Dolors Vinyoles i Oriol Mascareñas” la organització implacable. </span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Ho esperava ansiosa, com un nen que la nit abans de marxar de colònies amb l’escola no pot dormir d’emoció, esperant que la nit passi ràpid per pujar molt de pressa a l’autocar i arribar, encara més ràpid, ja al lloc!! ( pot ben ser l'emoció que sentia, doncs que de petita no ho havia pogut fer mai)</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">Així va ser, però un cop més la realitat ha superat les meves expectatives ... vam arribar ... i quina arribada.... totes les autoritats, l'Alcaldessa Magda Godia,la Regidora de Cultura Lourdes Ibarz.. la germana del Jesús, Rosa Maria Moncada, la cosina i les dones del grup de Lectura de l'Associació “La Dona” de Mequinensa ja estaven esperant-nos. </span></span></span> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">Elles emocionades per la feina que fem amb “Camí de sirga” i jo no donant crèdit a la riquesa literària que elles tenen, algunes varen dir que se l'havien llegit dos i tres vegades. Les ganes que estant posant en recuperar aquesta memòria històrica, les vivences en primera persona de les dones que desinteressadament ens van voler explicar i ensenyar amb fotografies de l'època. Mil gràcies al testimoni de la “Rosa Maria Moncada”per acceptar la invitació de l'Escola en uns moments tan difícils per ella, una vegada més gràcies Rosa Maria, i a totes les que molt amablement ens varen acompanyar amb aquella emoció i ganes de complir amb nosaltres. No m'agradaria deixar-me a ningú per això només puc dir-vos:</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Mil gràcies a totes per haver gaudit amb nosaltres d’aquest dia tant especial !</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">No m’agradaria acabar sense fer menció a l’emotiu moment que personalment vaig viure. Quan vam posar a l'urna escrits, tankas, pensaments ... per enterrar-los al costat de les cendres del Jesús Moncada. Quina bona pensada ! Quin moment més bonic per guardar-ho al racó de la memòria, no trobeu?<br />Només em queda dir-vos ... un fins un altre</span></span></p><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwMASJ4B8LZT0LiZAK_pDKOX5Zuessztq6fJZ9gOQmVeEpsNC5i-aCctxLghlTRJYyedezFcPOuFfiK9b-DCQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwG2Ku_70y-C3I0iIG8Zo_Zp4WfO8o7hBOCn7BfggnO9_BumycqcWpyk3bfN3LKM2WX4jSZCWZWWZTnhX1nfw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-48129769112484468012008-03-27T08:19:00.008+01:002008-04-01T09:21:51.395+02:00VISIÓ D'UN RECORD<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />La visió, des de la terrassa de l’apartament de Sant Pol, de sortides i postes de sol, la mar calmada i de vegades enfadada m'ha visualitzat temps passats; època en què la meva vida estava en un moment de molta foscor i on la visió del mar em causava por i angoixa, no podia mirar el mar. Ara passats uns anys, he pogut comprovar que, la mateixa visió i diria que molt més atrevida, em produeix plaer, benestar, ganes de xepullejar l'aigua i sobretot de respirar sense aquelles sensacions tan dures. Puc dir que començo a veure la llum, el mar i respiro l’aire tal i com la sàvia naturalesa me l’ofereix.<br />Voldria comentar la tristesa que em va causar el primer dia de la primavera. Com cada dia feia la caminada vora al mar, aquest dia vaig agafar la màquina de retratar i volia endinsar-me al bosc per veure i retratar els diferents colors que esclaten, i...quina decepció...! Amunt, amunt buscava arbres i pins, i no em topava més que amb xalets de luxe, amb el terreny privat i tancat,<br /></span></span><div style="text-align: left;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">apartaments típics de la costa, això sí, amb unes flors acolorides impressionants. Vaig preguntar a un senyor: “Hola bon dia! Em podria indicar què haig de fer per endinsar-me al bosc?” La resposta va ser molt seca: “No n’hi ha senyora! hauria de fer força quilòmetres per aconseguir-ho...” “Carai!!!” li contesto. “Quina pena...no?” I esfumant-se el senyor em diu: “ La<br />vida és així, adéu i que tingui bon dia!”<br /><br /></span></span><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyl2h4v2n-JXkpIwdMNYdXJEWToBGPhugeDrBILe0WdQ9JsaB3tbr2mRFHjkLdTAmgazcycHEGhxaX3A1uokQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe> </div><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><br /></p>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-64380593279329481392008-03-27T06:55:00.012+01:002008-04-01T08:50:52.907+02:00TANKAS del capítol V<div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"> </div><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwUFla6FxIP4QBsQF-d0NA2UWT8o8nIxoBIltf-QE3y6JmlzdhfgY-AJb03CEzPEXMjT5ryJCtL5JEPWUW82w' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">l'Honorat nega.<br />Que de la pols terrosa<br />que emblanquina<br />la Carlota , minyones.<br />En fos la responsable!</span></span></p><div> </div><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />Irrebatibles<br />proves, que ell els hi dóna,<br />l'apotecari,</span><br /></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">que amb fotos demostra,</span><br />i constància queda</span></span></p><div> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Demostrat queda,<br />el dia dels funerals<br />d'aniversari,<br />simbòlica venjança<br />del Nicanor els Torres</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Diners li presta,</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">que després de la guerra<br />li feien falta,<br />més tard s'ho cobraria,<br />deixant-la sense casa.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Així s'enriqueix<br />el Torres i els altres<br /><span lang="ca-ES">que, mol comú era,</span><br />els rics s'aprofitaven<br />de gent, que no tenien...</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">El nas arrufa,</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">quan a Tortosa li diu,</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Nelson! Carrega'l</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">taüt del Jaume Torres</span></span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">agonitza a la vila</span></span></div><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Dolors Albera<br />que la caixa volia,<br />del fuster, poble,<br />que, amb secret portava<br />l'amor que li tenia</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES">La nit fumosa<br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">que la nau embolcalla<br />el cel esgaia,<br />quedant molt ben pintada<br />damunt la pell de l'Ebre</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Neguitós Nelson,<br />fas tapar amb borrasses,<br />taüt del Torres,<br />no pas per protegir-lo<br />si no és per no veure'l</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Aixequen veles,<br />el llaüt és deslliça<br />remuntant l'Ebre.<br />Els bons desitjos deixen<br />del pixatinters, terra!</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: center;">Remuga el Nelson,<br />Mira que ens la jugarem!<br />No t'amoines!<br />el Joanet, exclama!<br />Graell, amb civils parla<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: center;">Són gent dels maquis,<br />exiliats de França,<br />derrotats, Hitler.<br />Contra la dictadura<br />del Franquisme i lluiten<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES">I, els tricornis,<br />de posta de sol, l'alba,<br />ho prohibien,<br />d'una banda cap a l'altra...<br />als navegants de l'Ebre</p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES">Aixopluc troben<br />la gent de masos, mines.<br />Desprès, anaven<br />i denunciaven per,<br />totes les amenaces<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: center;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Fuig l'anarquista</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">amb el Verge del Carme</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Nelson el troba</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">que, el secret li guarda</span></span><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">i la frontera<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"> passa </span></span></span></span></span></div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"> </p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES">Arribe'l Nelson,<br />als molls silenciosos,<br />vila dormida,<br />sobre el mur de l'Ebre<br />la carta llegia</span></span></span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></span></span></p></div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzndnCqGemI4yLND0vaq8YTCWQ7dI1r_jPjq0rPMEM3s7J_JdUJ561217m3QE7h_-KFoLGUXyekhL036bONgQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-1192870739865485222008-03-26T19:26:00.005+01:002008-12-13T08:47:58.255+01:00EL MAQUIS- Cendra de calendari- Capítol V-<div style="text-align: left;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R-qV3GbGMrI/AAAAAAAAAXQ/7UnRLW44JZE/s1600-h/maquisindex.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R-qV3GbGMrI/AAAAAAAAAXQ/7UnRLW44JZE/s320/maquisindex.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182119095092785842" border="0" /></a> <br /> Té l'origen en la resistència francesa contra l'ocupació de França per les tropes d'Hitler. Era un grup armat.<br /> A l'Estat Espanyol és la resistència antifranquista a l'acabar la Guerra Civl. Té el màxim apogeu quan s'allibera França l'any 1944 que permet el pas dels guerrillers cap a Espanya. Van ser un grup actiu fins la dècada dels 50,rebent el suport de la CNT i el PC.<br /> La frontera amb França va permetre que El Maquis Català durés fins els anys seixanta.Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-1391995045949853152008-03-18T18:47:00.010+01:002008-03-25T14:45:20.067+01:00El sant de la Mª DolorsBenvolguts profes i companyes:<br />Aquest vídeo està fet el dia següent de la celebració, però resulta que me'n vaig anar deu dies a Sant Pol i allí no vaig poder penjar-lo el bloc, ja que ho havia de fer des de la biblioteca i era molt lent, no em va deixar!<br />Ara que acabo d'arribar a casa és el primer que faig.<br />Espero que us agradi. L'he fet amb molta il·lusió!<br />Així podem gaudir-ne tots!!!<br /><br /><br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxW4UyGH8xGM8aSyOb9rGavNzI4zNDU361CRxq0a-z6LiF2cjog3FtazHP0FjEbEcNBDwkxc3CCUUeLhVTkzQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-34349784513013770572008-03-13T10:12:00.006+01:002008-12-13T08:47:58.409+01:00Cendra de calandari: 3a part, capítol IV<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><b><br />Pregunta 20 de la lliçó - 17</b></span></span></span> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Comenta el contingut dels tres parèntesis que es refereixen al professor de llatí.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i><b><br /></b></i></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i><b>Paraules procedents del llatí:</b></i></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><i><b>O tempora! O mores!”</b></i></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><b>Oh temps, oh costums!”</b></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">El senat coneix aquests fets (els detalls de la conjuració), el cònsol els veu; i no obstant aquests viu. Sí, viu, i encara més, també ve al senat; pren part en les decisions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun dels ací presents. A nosaltres, però, els homes coratjosos, ens sembla que ja fem prou per la república si evitem la fúria i els dards d'aquest.<br />Ja fa temps que calia que tu, Catilina, fores portant la mort per ordre del cònsol; que contra tu, es girara aquesta pesta que tu prepares contra nosaltres des de fa temps.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R9jxC_W1cwI/AAAAAAAAAXI/V8s6FXmCvcA/s1600-h/catilina.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R9jxC_W1cwI/AAAAAAAAAXI/V8s6FXmCvcA/s320/catilina.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5177152805331628802" border="0" /></a></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> </p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);">“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><i><b>Ad maiorem Dei Gloriam”</b></i></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><b>La major glòria de Déu”</b></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br />“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><i><b>Amor omnia vincit”</b></i></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">“</span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><b>L'amor tot ho vens”</b></span></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Texs extret de la Wiquipèdia.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"> <span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i><br /></i></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><i>El professor de llatí, veritable amor de la rossa lleidatana, diu:<br />En quin punt amb arribat, quins costums,quina manera de fer...<b><br />Perdut en aquell laberint de passions arravatades amb rerafons d'himne nacional, basil de Koch, cartilla de racionament i mercat negre.</b></i></span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"><br /></p><div style="text-align: center;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;">TANKAS<br /><br /><br /><span style="font-style: italic;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Toc de campanes.</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />Desprès la migdiada,<br /></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">són els funerals.</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br />Memòria del pare,</span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />que el succés recorda<br /><br /></span></span><br />Saló les Verges<br />les absències tanquen,<br />corredors, cambres,<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />que la vila limiten ,</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />a la casa deserta<br /><br /><br /></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Falta del pare</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />la Carlota sentia,</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />solitud, ombres.</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />La vila s'esgrunava</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />mentre la destruïen</span></span><br /><br /><br />I a les mines,<br />el Graells, la Carlota,<br />la molta feina,<span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br />amagaven el pare.</span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><span lang="ca-ES"><br />Per interès... moneda!<br /><br /></span></span></span> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">És medicastre,<br />cínic, sense escrúpols<br />Bertran, el metge<br />col·laborador...Parca,<br />mort, de L'Hipòlit...firme</span></span></p><br /> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Calafateges<br />i, amb estopa tapes<br />els llaüts, taules,<br />posts i vaixells de fusta,<br />acabant amb la brea</span></span></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;"><br /></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="center" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"></p><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left" lang="ca-ES"></p></div>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-10234640032580615282008-03-12T21:19:00.003+01:002008-03-12T21:53:53.272+01:00Video-Tanka. Capítol III<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dybtPMu2awaPv9qeAX6gLvVju7a-zcMIFLm0_DI0TshMTCOOt0jpH7u4sqFyukmObFH-N2SBcocMUVL4yhw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1908744636900607440.post-48448179366959743422008-03-06T08:47:00.023+01:002008-12-13T08:47:59.127+01:00Cendra de calandari: capítol III<span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><br /><br />1a part<br />comença així:<br />L'estiu del 1939, l'udol de la sirena, a més de provocar la desbandada de la família Torres i dels seus fidels a la plaça d'armes, va interrompre un discurs del nou administrador de la vídua Salleres...<br /><br />Enllàs amb el final de la 2a part:<br />Diu aixó:<br />Aquell migs dia del 1971, el vell Nelson, en adonar-se que no sonava la sirena, també va intuir, com la Ca</span></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">mila, l'aturada definitiva del rellotge del campanar. Lentament, seguint el mur des de l'Ebre al llarg del qual els llaüts es podrien sense eixir a navegar des del començament de la destrucció de la vila, se'n va anar cap a casa. Havent dinat, baixà al Cafè del Moll amb la imatge d'aquella Malena llunyana encara a l'esment. Al carrer de les pedres, el sorprengué el toc de les campanes. Però no marcaven les hores del rellotge parat per sempre: tocaven a morts. Li va estranyar, no tenia notícia de cap traspàs. Fou l'Estanislau Corbera qui el va treure de dubtes anunciant-li, entre els de dos personatges d'importància universal, el vint-i-unè aniversari de defunció del senyor Jaume Torres...<br /><br /></span></span><div style="text-align: center;">TANKAS<br /><br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-ridtkOjI/AAAAAAAAATg/0iPdR8GPN1g/s1600-h/mequinensa04.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-ridtkOjI/AAAAAAAAATg/0iPdR8GPN1g/s320/mequinensa04.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174543105451637298" border="0" /></a><br /><br />Intuïa el Nelson,<br />la sirena no sona.<br />Com la Carmela...<br />pressenteix, l'aturada<br />del rellotge. No toca!<br /><br /><br />El mur seguies<br />lentament des de l'Ebre<br />pel llarg de l'aigua<br />els llaüts es podrien,<br />navegar no podies<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Enllàç de la 1a i 4a part: el comptador del temps i la sirena:<br /><br />Han passat 32 anys.El comptador del tems s'atura. La sirena no sona.<br />Això li fa venir a la memòria l'any 39 quan el seu toc li va desbaratar el pla per impressionar a la vídua... (encara que és reconegut pel gos i la minyona ).<br />I, n'han passat 22 de la mort de Jaume Torres, company de llit, del llit de la vídua. La sirena no sona, però les campanes "toquen a morts".<br />Encara que, el rellotge estigui parat a Mequinensa, la vida seguix i el comptador del temps no s'atura en el record del Nelson.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><br />TANKAS<br /><br /></div><div style="text-align: left;"><br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-9lttkOmI/AAAAAAAAAT4/ISshsZEK9XE/s1600-h/web+boix+i+selva.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-9lttkOmI/AAAAAAAAAT4/ISshsZEK9XE/s320/web+boix+i+selva.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174562952495512162" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br />Emprenyadíssim,<br />l'administrador estava<br />del somriure irònic<br />que la minyona feia,<br />de l'actitud, al Nelson<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: left;"><br /><br /></div><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-80dtkOlI/AAAAAAAAATw/CNPiyBrTDUU/s1600-h/L%27Alba+el+riu+Ebre.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 128px; height: 121px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8-80dtkOlI/AAAAAAAAATw/CNPiyBrTDUU/s320/L%27Alba+el+riu+Ebre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174562106386954834" border="0" /></a></div> <div style="text-align: center;"><br /><br /><div style="text-align: left;"><br /></div>Flameja l'alba, </div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: center;"> el suspicaç tricorni </div><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><div style="text-align: center;"> i és presenten...<br />quant carregueu la barca,<br />einam, bossells i saules<br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8_HDdtkOnI/AAAAAAAAAUA/wvyrGN-yI9M/s1600-h/Mequinensa+l%27Ebre.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_u8X5GnRFG5g/R8_HDdtkOnI/AAAAAAAAAUA/wvyrGN-yI9M/s320/Mequinensa+l%27Ebre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5174573359201270386" border="0" /></a>Entristit Nelson<br />quan la gen no et saluda,<br />al riu ni al poble.<br />Ignorat pels pagesos<br />per por quals comprometis<br /><br /></div></div></div></div>Maria Castro Castrohttp://www.blogger.com/profile/01687024431482407999noreply@blogger.com0