dijous, 24 d’abril del 2008

La Garbinada negra. Capítol III


Les xerrameques del Saló (2a part pregunta 5)


La Teresa Solanes va dir que haurien de anar a parlar amb el Sr Cardenal, a veure si hi podia fer alguna cossa.


La Nàsia Palau contestà que sí ja que ella havia donat molts duros per la teulada de l'Església.


La Cinta Ribera, parenta d'un capità de la guàrdia civil deia que hi estava d'acord, movent el cap de dalt a baix.


La Pepita Nicolau, cunyada del Sr Alcalde deia que l'hi explicaria tot a la trobada familiar del diumenge


La Feliça D'albera, germana de l'Estafania, sempre deia que el millor que podien fer era no deixar-los participar de les festes del poble.

( 2a part pregunta 8)
Les cotorres deien:


- l'Estefania d'Albera deia "era un cavaller de cap a peus"
- La Teresa Solanes comentava "era un mascle encisador"
- La Nàcia Palau puntualitzava "un general d'intendència"
- La Isodora Rubió sospirava en un "Rodolfo Valentino"

TANKAS

La pols negrosa
del saló de les Verges.
Que la terrada,
de la destrucció primera,
la Teresa neteja


L'Apotecari
que detingut el porten,

per la cinquena...
cap a la Plaça d'Armes
exclamà la Teresa


Vella serventa
amb agrors evocava,
maleït dia
que els camions arriben,
els carnavals s'aturen


Aigües de l'Ebre
tèrboles, enrogides
de la crescuda.
Carlota II et lliguen
i, que la mort, t'hi espera


Sr Jaume Torres
eximit de defectes
per la Carlota.
No salva ni la crisi
del lignit que perilla


És un Adonis,
diu la filla Carlota.
Un joiós mascle,
murmura la Teresa.
Valentino !...diu, l'altra!


dimarts, 22 d’abril del 2008

DIADA DE SANT JORDI


La nostra versió de la llegenda diu que Sant Jordi va
defensar la donzella, filla del rei de Montblanc, de morir a mans del drac, matant aquest a una de les portes d’entrada de la ciutat, en escoltar l’historia l’Emperador romà feu cridar el seu soldat, i aquest en explicar-li que va acudir per una revelació de Déu, aquest el feu matar.
D’històries de cavallers que salven a donzelles de morir a les mans de dracs n’hi ha des de 3.000 anys abans de Crist, però la iconografia actual prové de l’antic Egipte, una prova son la multitud d’imatges del Déu Horus matant amb una llança un cocodril que simbolitza el Déu de les tenebres a semblança de la imatge que ara coneixem de Sant Jordi.

L’historia sestén per tot Europa, fins al punt de convertir-se amb patró de multitud de països, com Anglaterra, Portugal, Rússia, Suècia, Grècia, Bulgària…, i per descomptat Catalunya, les caravel·les que van descobrir Amèrica portaven la bandera de Sant Jordi com a estàndard, una de les claus de l’arrelament català, és l’adopció com a patro per part de la companyia dels Almogàvers, l’exercit comandat per l’ex-templer Roger de Flor, i que va ser el millor exercit de l’època.

I llavors d’on ve la tradició del llibre i la rosa? Dons, almenys des del segle XV és celebrava el dia de Sant Jordi una fira de roses, anomenada la fira dels enamorats, i les dones que assistien a actes a la generalitat se’ls en regala una, i el regalar un llibre es una iniciativa del 1926 de l’escriptor Vic
ent Clavel a nivell estatal, però que només va arrelar a Catalunya


Dites de Sant Jordi


  • Si plou per Sant jordi, ni prunes ni ordi.

  • Si plou per Sant Jordi les cireres en orris.

  • Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats.

  • Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.

  • Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.

  • No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.

  • Sant Jordi arribat surt la cuca del forat.



UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l’avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

........................

PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,
així l’espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit
……………………………


LA PREGARIA

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

Salvador Espriu

.............................

LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n’he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d’esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer
……………………………….


dimecres, 16 d’abril del 2008

Pantans de Mequinensa i Riba-roja

Vista general dels pentans.


















Pantà de Riba-roja.




































Pantà de Mequinensa.

REVOLTA DE L'ASPIRINA; capítol I

L'Honorat atiburrat de Rom fa un discurs sobre les virtuts de l'aspirina en el tractament contra el reuma.
El confident de la guàrdia civil es pense que son consignes contra el regim de franquista i el detenen per fer un discurs sense permís del governador civil.


L
’àcid acetilsalicílic de Felix Hoffmann es va patentar el 23 de gener de 1899 amb el nom comercial d’Aspirina®. La "A" del procés d’acetilació de l’àcid salicílic; "spir" d’un dels seus orígens vegetals, la Spirea Ulmaria, i "ina" com a sufix de moda entre els productes químics de l’època. Les primeres indicacions de l’Aspirina® són les d’un medicament contra la febre, el dolor i les afeccions reumàtiques. En els seus inicis, es va comercialitzar en forma de pols per a disoldre en aigua, però ben aviat, el 1901, es comprimí l’àcid acetilsalicílic en midó, i l’Aspirina® es venia a les farmàcies en forma de comprimits de 5 g. En poc temps, l’Aspirina® va obtenir un reconeixement mundial, i es va comercialitzar en molts països, entre aquests Espanya. En el nostre país, es va fer enormement coneguda coincidint amb la pandèmia de grip de l’any 1918-1919, que va produir unes 40.000 morts, i davant la qual es va utilitzar l’aspirina per a millorar la sintomatologia d’aquesta infecció vírica.

El 21 de juliol de 1969, a les 03:56 hores, l’astronauta nord-americà Neil Armstrong va ser el primer home an posar un peu sobre la Lluna i va afirmar que "és un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat". La petita farmaciola de l’Apollo XI només contenia cinc elements i un d’aquests era l’Aspirina®, per tal d’alleugerir els dolors musculars i el mal de cap que patien els astronautes com a conseqüència de la fatiga, manca de son i immovilitat, i per l’absència de gravetat durant els vols espacials en un habitacle tan estret. El Dr. Charles Berry, director mèdic dels vols tripulats de la NASA, va afirmar que "l’Aspirina® és un medicament model per a l’eternitat".


Bayer i Aspirina a Catalunya










Veient la gran
importància
que havia adquirit
Catalunya com a centre industrial, i molt especialment dins del món tèxtil, Bayer va decidir crear el 1884 a Barcelona la primera representació comercial de colorants, Matthis y Cía., per a la distribució i venda a través de les farmàcies dels productes fabricats a Alemanya.
Durant la dècada dels anys vint van començar a fabricar-se a Catalunya les populars pastilles d’Aspirina
®. El Director-Garant d’aquells moments, el farmacèutic D. Cristóbal Sarrias Cano, tenia una farmàcia a la Plaça Regomir de Barcelona, que encara existeix actualment, i a la qual subministrava la matèria primera procedent d’Alemanya, en barrils de fusta amb l’interior metàl·lic, tancats hermèticament. Els barrils contenien pastilles de 3 cm de diàmetre que després de ser triturades al soterranide la farmàcia i barrejades amb l’excipient
permetien obtenir les tauletes d’Aspirina
® i es procedia a envasar-les en sobres d’un i dos comprimits, a la rebotiga de la farmàcia.



ÉS MIRACULOSA L'AIGUA DEL CARME ?



l'Estefania Albera bevia aigua del Carme . Era una manera dissimulada de veure alcohol. En aquells tems s'utilitzava com a remei pel mareig, pel mal de panxa...Per moltes dones era el seu matapenes i passaven de l'ampolla de l'aigua a la bota de vi del celler. Iniciant-se així al alcohol.

Quarta part : LA GARBINADA NEGRA- Capítol I

JESÚS MONCADA I ELS CAFÈS DE LA VILA

Ell agafava el solatge de la història rondant pels cafès. l'importava ben poc el joc de cartes ; però s'interessava molt per les converses dels vell jugadors, que es reunien allí per passar la tarda i fer la partideta. El Jesús no veia les cartes, però si parava l'orella, que anava enfilant capa la seva memòria, el vell solatge de la història.
Gràcies el mal de queixal de l'Eduard Forques, company de joc del Nelson que el va convidar a que fos la seva parella de joc. Ell accepta . Això vol dir que sabia perfectament com s'hi jugava.

Segons mossèn Tronxo, gran botifarrer, el joc va així:

S'hi juga per parelles (2 x 2).
Es reparteixen 12 cartes per jugador. el qui les dóna fa trufo del pal que te més cartes, orus, copes, espases i bastos.
Tira la carta el primer jugador de la dreta del que fa trunfo, és obligat pujar la carta tirada i si no se'n té es falla ( voldir que ha de tirar trunfo). El trunfo guanya sempre... així fins acabar la partida.

Punts de valor de les cartes:
9 (la manilla) 5 punts
1 (l'as) 4 punts
12 (rei) 3 punts
11 (cavall) 2 punts
10 (sota) 1 punt... Sort ! i que guanyi el millor

Aquest vídeo està dedicat a Jesús Moncada, mentre tefenejave pels cafès, parant l'orella dels vells vilatans per anar-la cortín d'Història, d'el poble que va néixer, el va estimar i el va veure creixi, no tant sols com a persona sinó també, com un gran escriptor de la literatura. Gràcies Jesús pels regals literàris que ens és deixat. Una gran riquesa.

LA MÚSICA LA FET EL FILL D'UNA ALUMNA DE L'ESCOLA: PRECIOSA, GRÀCIES TAMBÉ A TU MARTÍ MARIMON AGUADÉ!!!


dimecres, 9 d’abril del 2008

3a. part de Cendra de Calendari. Capítol VI

EL GOS RABIÓS ESPANTA LA MULTITUD












M'agrada molt la intencionalitat en què Jesús Moncada descriu "l'estampida" que és produeix al dol que acompanya l'enterrament del Sr Jaume Torres.
Al crit de "és un gos rabiós" l'autor mou a la multitud d'una forma molt divertida. Així tenim: les tripulacions dels llaüts a les botigues. els que s'atrinxeren a la sagristia. la dona de l'Estanislau s'amaga a la trona ...
Però el que trobo amb més enginy és on fa que s'amaguin: les autoritats, els polítics, el capellà... podríem dir les forces vives del poble, a la garjola ! La Sra Isidora s'amaga el confessionari, on segons les males llengües se les feia amb el capellà; on es podia amagar millor? així ja queda tot perdonat ! Qui tenia les claus del magatzem de l'Ajuntament? on si van trobar les finísimes calces... l'alcalde, l'agutzil...ves a saber !
I, acabo amb el taüt del Sr Jaume Torres que va ser atropellat pel bombo de l'orquestra. Qui ho podia fer millor !

dissabte, 5 d’abril del 2008

FELICITATS ORIOL!!! de la teva companya i alumne@s blocaires

Què Oriol... et pensaves que ens havíem oblidat del teu Sant ?
Doncs ja veus que no... Aquí se li passa pel cap celebrar el Sant estant de vacances!!!



dijous, 3 d’abril del 2008

... A la Malena

Per la companya Maria Dolors Figueres “la Malena”


Uff.. Senyora quin llistó més alt que m'estàs posant. No se pas com dir-te tot el que m'agradaria.

Saps, quan llegeixo els teus escrits em quedo bocabadada, agafo el llapis per escriure't i ... com començo??? ... així mi puc passar una bona estona fins que em dic, mira Maria surti com surti endavant!!!


Per mi , tu tens la gran virtut de fer aquests escrits tan ben fets, a mi em van donar la virtut del treball dur i la cuina.

Així com anava creixent a més de totes les tasques (que ja us vaig explicar al vídeo de la memòria del passat) l'altra, era cuinar per una gran família.

A casa meva sempre hi ha hagut el negoci familiar ( una carnisseria) , el treball del tros i dels animals, sent jo la tercera de set germans.

En aquell moment a taula ens ajuntàvem tres generacions més alguns jornalers. Un dels moments amb més enrenou era la Festa Major del poble. En aquestes dates a casa fèiem tres torns per a menjar.

Acudien tots els familiars de fora vila a la festa, que no eren pocs!!! i qui cuinava? ... la Maria.


Jo deuria tenir uns 10-11 anys. La mama em deia: filla i que farem tots aquests dies per a menjar?. Jo li contestava: mama no us preocupeu que jo me'n encarrego.

Anava al corral on hi teníem tot el bestiar i allí, tota sola, feia de les meves ... agafa una dotzena de pollastres, una de conills i una d'ànecs .... ja et pots imaginar el seu destí!!

Me'n tornava a casa i començava a distribuir: això per rostir, l'altre per canelons .... i així m'anava fent el menú de cada dia.

També feia les postres, no unes qualsevol ... eren les de la Festa Major així que a cuinar orelletes, crema, flam d'ou, mató .... a casa també teníem vaques.

Quina llet ... amb aquesta el mató es quallava a la primera ... quins sabors que em venen ara mateix al cap!!

Ahhh i el més important de tot era quan el padrí Salvador tenia un compromís, era sagrat, aquell dia a taula més que mai no hi podia faltar de res. Com a extra feia el que avui es coneix amb el nom de canapès, en aquells temps era el millor aperitiu que podia oferir.


Des de ben petita sempre he cuinat per molta gent ... fixa't tu quina gràcia... sense saber-ho estava fent el que seria el meu ofici, la meva gran passió.


Així que ja veus ara m'estic esforçant per entrar en aquest món tant fascinant com és la lectura i l'escriptura. Em costa, però gràcies a les classes de l'escola i l'ajuda familiar, que no em deixen defallir, aquí estic!!!


Espero que gaudeixis dels vídeos i t'imaginis el fantàstic viatge que vam fer. Pregunta-li a la Francina ...Et vaig trobar a faltar !

dimecres, 2 d’abril del 2008

Visita Cultural a Mequinensa



AGRAÏMENT A LES AUTORITATS, DONES I EL POBLE DE MEQUINENSA:


Sens dubte les expectatives de Mequinensa es van complir i amb escreix ... En cap moment se’m va passar pel cap de dubtar en el fantàstic dia que passaríem el divendres dia 28.

Comença el dia i puntual com un clau tothom a l’autocar, tot preparat minuciosament.

Com sempre, pels professors tant fantàstics que tenim “Maria Dolors Vinyoles i Oriol Mascareñas” la organització implacable.

Ho esperava ansiosa, com un nen que la nit abans de marxar de colònies amb l’escola no pot dormir d’emoció, esperant que la nit passi ràpid per pujar molt de pressa a l’autocar i arribar, encara més ràpid, ja al lloc!! ( pot ben ser l'emoció que sentia, doncs que de petita no ho havia pogut fer mai)

Així va ser, però un cop més la realitat ha superat les meves expectatives ... vam arribar ... i quina arribada.... totes les autoritats, l'Alcaldessa Magda Godia,la Regidora de Cultura Lourdes Ibarz.. la germana del Jesús, Rosa Maria Moncada, la cosina i les dones del grup de Lectura de l'Associació “La Dona” de Mequinensa ja estaven esperant-nos.

Elles emocionades per la feina que fem amb “Camí de sirga” i jo no donant crèdit a la riquesa literària que elles tenen, algunes varen dir que se l'havien llegit dos i tres vegades. Les ganes que estant posant en recuperar aquesta memòria històrica, les vivences en primera persona de les dones que desinteressadament ens van voler explicar i ensenyar amb fotografies de l'època. Mil gràcies al testimoni de la “Rosa Maria Moncada”per acceptar la invitació de l'Escola en uns moments tan difícils per ella, una vegada més gràcies Rosa Maria, i a totes les que molt amablement ens varen acompanyar amb aquella emoció i ganes de complir amb nosaltres. No m'agradaria deixar-me a ningú per això només puc dir-vos:

Mil gràcies a totes per haver gaudit amb nosaltres d’aquest dia tant especial !

No m’agradaria acabar sense fer menció a l’emotiu moment que personalment vaig viure. Quan vam posar a l'urna escrits, tankas, pensaments ... per enterrar-los al costat de les cendres del Jesús Moncada. Quina bona pensada ! Quin moment més bonic per guardar-ho al racó de la memòria, no trobeu?
Només em queda dir-vos ... un fins un altre