El capítol 2 del llibre pàgina 16 i 17, diu això:
La pintura representava un grup de figures femenines rosades i abundoses les quals deixaven clarejar sense cap mena de pudor els seus encants a través d'uns vels finíssims,vaporosos, una pura il·lució tèxtil.Tan suggeridores resultaven les dames que calgué la indulgència dels pares, la por de la germana d'irritar el germà solter de qui, malgrat les aprensions, no perdia les esperances d'heretar, i també l'aquiescència del rector de la vila, visitant assidu de la casa, perquè fos concedit a la composició el lloc d'honor del saló. El capellà, panxut, parsimoniós i beatífic, estudià la pintura amb una minuciositat potser un pel excessiva, cosa que provocà comentaris sarcàstics de part de la Camil·la, una de les minyones, en el retir de la cuina, i el cap de força berenars inacabables amb secalls i xocolata, dictaminà que, si bé no hi havia prou elements per assegurar que la pintura, tal com afirmava amb una mitja rialla l'oncle clavera, representava unes donzelles cristianes a punt de patir el martiri, devorades pels lleons en un amfiteatre romà.
Quan Rubens va pintar les tres gràcies es va inspirar en la mitologia grega,les tres gràcies representen filles del deu Zeus i la ninfa Eurymona ( Eufrosina, Talía i Aglae) - Eufrosina: de significat alegria
- Talía: significa fecunda, que brota amb esplendor
- Aglae: esplèndida
Aquest quadre va ser pintat al 1639, típic de la pintura flamenca antiga. Actualment el quadre està al museo del Prado de Madrid.
Les tres dones representen l’afabilitat, la simpatia i la delicadesa. La manera i l’assumpte del quadre es remonta a l’art clàssic, però va ser Rafael al renaixement qui el va recobrà. Rubens va mantenir la composició de Rafael, però va canviar la relació entre les tres figures que estant conectades entre si a través dels braços, el vel i les mirades, és a dir, representa la unió psicològica donant així una nova visió d’unitat de grup.
La sensació de moviment i gràcia que irradien les tres joves és excelent, obtenint l’efecte de convidar l’aspectador a integrar-se a l’escena.
Les flors de la guirnalda i el fons del paisatge accentuen la bellesa de tot el conjunt.
Com a curiositat la gràcia de la dreta té el rostre de la dona de Rubens ( Isabella Brandt) i es creu que la de l’esquerra és Héléne Fourment ( la 2ª dona) que ja havia pintat en molts quadres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada