Hola tieta! Sóc la Judit. Des que has marxat de casa que m'he estat mirant i remirant, bé, més ben dit, llegint i rellegint el blog. Evidentment no m'ho he pogut llegir tot, sinó allò que m'ha cridat més l'atenció. La veritat, fantàstic :) Quan et proposes una cosa, i finalment la veus feta realitat, després de gran esforç i tot el que l'acompanya, un es pot sentir orgullós, com avui m'has demostrat que t'hi senties. Encantada de compartir amb tu aquesta alegria. Petons! Et firmo des d'un blog que tinc una mica abandonat, però al fi i al cap, ple de vivències pròpies.
Aquest blog, neix arrel d'una innovació dels professors de l'escola de la dona, Mª dolors Vinyoles professora de català i Oriol Mascareñas professor d'informàtica, junts han creat aquesta assignatura.
Personalment, sóc molt nova amb tot això de la informàtica i intento aconseguir els objectius marcats. Per això de moment intentaré fer servir el bloc per fer els deures sobre el llibre que estem treballant "Camí de sirga" de Jesús Moncada.
Després d'un parèntesi d'un curs em torno a incorporar a l'assignatura, amb la sorpresa que aquest curs inclou: música, literatura, comentaris i opinions d’uns moments molt importants com varen ser els d’una transició força traumàtica per moltes persones.
Però tot això, ja ho anirem descobrint, tal i com ho vàrem viure cadascun dels alumnes que formem part d'aquest blog.
Amb la direcció dels nostres estimats professors de Literatura: Maria Dolors Vinyoles i d'Informàtica: Oriol Mascareñas.
Gràcies al seu enginy i paciència per ensenyar-me, procuraré portar el vaixell a port.
Referent a mi, sóc una persona tímida, inquieta i una mica aventurera.
1 comentari:
Hola tieta! Sóc la Judit. Des que has marxat de casa que m'he estat mirant i remirant, bé, més ben dit, llegint i rellegint el blog. Evidentment no m'ho he pogut llegir tot, sinó allò que m'ha cridat més l'atenció. La veritat, fantàstic :) Quan et proposes una cosa, i finalment la veus feta realitat, després de gran esforç i tot el que l'acompanya, un es pot sentir orgullós, com avui m'has demostrat que t'hi senties. Encantada de compartir amb tu aquesta alegria.
Petons!
Et firmo des d'un blog que tinc una mica abandonat, però al fi i al cap, ple de vivències pròpies.
Publica un comentari a l'entrada