dimecres, 26 de març del 2008

EL MAQUIS- Cendra de calendari- Capítol V-



Té l'origen en la resistència francesa contra l'ocupació de França per les tropes d'Hitler. Era un grup armat.
A l'Estat Espanyol és la resistència antifranquista a l'acabar la Guerra Civl. Té el màxim apogeu quan s'allibera França l'any 1944 que permet el pas dels guerrillers cap a Espanya. Van ser un grup actiu fins la dècada dels 50,rebent el suport de la CNT i el PC.
La frontera amb França va permetre que El Maquis Català durés fins els anys seixanta.

dimarts, 18 de març del 2008

El sant de la Mª Dolors

Benvolguts profes i companyes:
Aquest vídeo està fet el dia següent de la celebració, però resulta que me'n vaig anar deu dies a Sant Pol i allí no vaig poder penjar-lo el bloc, ja que ho havia de fer des de la biblioteca i era molt lent, no em va deixar!
Ara que acabo d'arribar a casa és el primer que faig.
Espero que us agradi. L'he fet amb molta il·lusió!
Així podem gaudir-ne tots!!!



dijous, 13 de març del 2008

Cendra de calandari: 3a part, capítol IV


Pregunta 20 de la lliçó - 17

Comenta el contingut dels tres parèntesis que es refereixen al professor de llatí.


Paraules procedents del llatí:

O tempora! O mores!”

Oh temps, oh costums!”

El senat coneix aquests fets (els detalls de la conjuració), el cònsol els veu; i no obstant aquests viu. Sí, viu, i encara més, també ve al senat; pren part en les decisions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun dels ací presents. A nosaltres, però, els homes coratjosos, ens sembla que ja fem prou per la república si evitem la fúria i els dards d'aquest.
Ja fa temps que calia que tu, Catilina, fores portant la mort per ordre del cònsol; que contra tu, es girara aquesta pesta que tu prepares contra nosaltres des de fa temps.


Ad maiorem Dei Gloriam”

La major glòria de Déu”


Amor omnia vincit”

L'amor tot ho vens”


Texs extret de la Wiquipèdia.



El professor de llatí, veritable amor de la rossa lleidatana, diu:
En quin punt amb arribat, quins costums,quina manera de fer...
Perdut en aquell laberint de passions arravatades amb rerafons d'himne nacional, basil de Koch, cartilla de racionament i mercat negre.


TANKAS


Toc de campanes.
Desprès la migdiada,
són els funerals.
Memòria del pare,

que el succés recorda


Saló les Verges
les absències tanquen,
corredors, cambres,
que la vila limiten ,

a la casa deserta


Falta del pare
la Carlota sentia,

solitud, ombres.

La vila s'esgrunava

mentre la destruïen



I a les mines,
el Graells, la Carlota,
la molta feina,
amagaven el pare.

Per interès... moneda!


És medicastre,
cínic, sense escrúpols
Bertran, el metge
col·laborador...Parca,
mort, de L'Hipòlit...firme



Calafateges
i, amb estopa tapes
els llaüts, taules,
posts i vaixells de fusta,
acabant amb la brea


dimecres, 12 de març del 2008

dijous, 6 de març del 2008

Cendra de calandari: capítol III



1a part
comença així:
L'estiu del 1939, l'udol de la sirena, a més de provocar la desbandada de la família Torres i dels seus fidels a la plaça d'armes, va interrompre un discurs del nou administrador de la vídua Salleres...

Enllàs amb el final de la 2a part:
Diu aixó:
Aquell migs dia del 1971, el vell Nelson, en adonar-se que no sonava la sirena, també va intuir, com la Ca
mila, l'aturada definitiva del rellotge del campanar. Lentament, seguint el mur des de l'Ebre al llarg del qual els llaüts es podrien sense eixir a navegar des del començament de la destrucció de la vila, se'n va anar cap a casa. Havent dinat, baixà al Cafè del Moll amb la imatge d'aquella Malena llunyana encara a l'esment. Al carrer de les pedres, el sorprengué el toc de les campanes. Però no marcaven les hores del rellotge parat per sempre: tocaven a morts. Li va estranyar, no tenia notícia de cap traspàs. Fou l'Estanislau Corbera qui el va treure de dubtes anunciant-li, entre els de dos personatges d'importància universal, el vint-i-unè aniversari de defunció del senyor Jaume Torres...

TANKAS




Intuïa el Nelson,
la sirena no sona.
Com la Carmela...
pressenteix, l'aturada
del rellotge. No toca!


El mur seguies
lentament des de l'Ebre
pel llarg de l'aigua
els llaüts es podrien,
navegar no podies








Enllàç de la 1a i 4a part: el comptador del temps i la sirena:

Han passat 32 anys.El comptador del tems s'atura. La sirena no sona.
Això li fa venir a la memòria l'any 39 quan el seu toc li va desbaratar el pla per impressionar a la vídua... (encara que és reconegut pel gos i la minyona ).
I, n'han passat 22 de la mort de Jaume Torres, company de llit, del llit de la vídua. La sirena no sona, però les campanes "toquen a morts".
Encara que, el rellotge estigui parat a Mequinensa, la vida seguix i el comptador del temps no s'atura en el record del Nelson.



TANKAS








Emprenyadíssim,
l'administrador estava
del somriure irònic
que la minyona feia,
de l'actitud, al Nelson
















Flameja l'alba,
el suspicaç tricorni
i és presenten...
quant carregueu la barca,
einam, bossells i saules







Entristit Nelson
quan la gen no et saluda,
al riu ni al poble.
Ignorat pels pagesos
per por quals comprometis

dimarts, 4 de març del 2008

PIXATINTERS



[1537; de pixar i tinter]


m i f desp Dependent d'escriptori o empleat d'un despatx.





..La prepotència dels vencedors, les mentides damunt la història que sortien en aquella premsa censurada, escrita per falangistes i fidels pixatinters del franquisme... Llegien amb cura aquells fulls infectes, anticatalans i anticomunistes, plens de lloances al Caudillo, a les "grans realitzacions del règim...

..Despectivam
ent eren anomenats "saltataulells i pixatinters".
La veritat és que, a mesura que agafaven experiència, aquells treballadors de
"coll i corbata"

...
a parar en un camp espanyol, tot passant per Espanya; podia ser que arribés a Anglaterra o a l'Alger i que allí el fiquessin en un despatx de pixatinters. ...


...Ja ho veuràs: comença a retratar
pixatinters, legisladors ganduls i administradors mafietes. Ja m'imagino el gag: tot funcionari que s'assegui a la Poltrona...

... però la resta viuen en un règim pseudo-comunista, on l'escola on portes els teus fills te la trien els pixatinters de l'administració...