Pregunta 20 de la lliçó - 17
Comenta el contingut dels tres parèntesis que es refereixen al professor de llatí.
Paraules procedents del llatí:
“O tempora! O mores!”
“Oh temps, oh costums!”
El senat coneix aquests fets (els detalls de la conjuració), el cònsol els veu; i no obstant aquests viu. Sí, viu, i encara més, també ve al senat; pren part en les decisions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun dels ací presents. A nosaltres, però, els homes coratjosos, ens sembla que ja fem prou per la república si evitem la fúria i els dards d'aquest.
Ja fa temps que calia que tu, Catilina, fores portant la mort per ordre del cònsol; que contra tu, es girara aquesta pesta que tu prepares contra nosaltres des de fa temps.
“Ad maiorem Dei Gloriam”
“La major glòria de Déu”
“Amor omnia vincit”
“L'amor tot ho vens”
Texs extret de la Wiquipèdia.
El professor de llatí, veritable amor de la rossa lleidatana, diu:
En quin punt amb arribat, quins costums,quina manera de fer...
Perdut en aquell laberint de passions arravatades amb rerafons d'himne nacional, basil de Koch, cartilla de racionament i mercat negre.
Toc de campanes.
Desprès la migdiada,
són els funerals.
Memòria del pare,
que el succés recorda
Saló les Verges
les absències tanquen,
corredors, cambres,
que la vila limiten ,
a la casa deserta
Falta del pare
la Carlota sentia,
solitud, ombres.
La vila s'esgrunava
mentre la destruïen
I a les mines,
el Graells, la Carlota,
la molta feina,
amagaven el pare.
Per interès... moneda!
És medicastre,
cínic, sense escrúpols
Bertran, el metge
col·laborador...Parca,
mort, de L'Hipòlit...firme
Calafateges
i, amb estopa tapes
els llaüts, taules,
posts i vaixells de fusta,
acabant amb la brea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada