dijous, 6 de març del 2008

Cendra de calandari: capítol III



1a part
comença així:
L'estiu del 1939, l'udol de la sirena, a més de provocar la desbandada de la família Torres i dels seus fidels a la plaça d'armes, va interrompre un discurs del nou administrador de la vídua Salleres...

Enllàs amb el final de la 2a part:
Diu aixó:
Aquell migs dia del 1971, el vell Nelson, en adonar-se que no sonava la sirena, també va intuir, com la Ca
mila, l'aturada definitiva del rellotge del campanar. Lentament, seguint el mur des de l'Ebre al llarg del qual els llaüts es podrien sense eixir a navegar des del començament de la destrucció de la vila, se'n va anar cap a casa. Havent dinat, baixà al Cafè del Moll amb la imatge d'aquella Malena llunyana encara a l'esment. Al carrer de les pedres, el sorprengué el toc de les campanes. Però no marcaven les hores del rellotge parat per sempre: tocaven a morts. Li va estranyar, no tenia notícia de cap traspàs. Fou l'Estanislau Corbera qui el va treure de dubtes anunciant-li, entre els de dos personatges d'importància universal, el vint-i-unè aniversari de defunció del senyor Jaume Torres...

TANKAS




Intuïa el Nelson,
la sirena no sona.
Com la Carmela...
pressenteix, l'aturada
del rellotge. No toca!


El mur seguies
lentament des de l'Ebre
pel llarg de l'aigua
els llaüts es podrien,
navegar no podies








Enllàç de la 1a i 4a part: el comptador del temps i la sirena:

Han passat 32 anys.El comptador del tems s'atura. La sirena no sona.
Això li fa venir a la memòria l'any 39 quan el seu toc li va desbaratar el pla per impressionar a la vídua... (encara que és reconegut pel gos i la minyona ).
I, n'han passat 22 de la mort de Jaume Torres, company de llit, del llit de la vídua. La sirena no sona, però les campanes "toquen a morts".
Encara que, el rellotge estigui parat a Mequinensa, la vida seguix i el comptador del temps no s'atura en el record del Nelson.



TANKAS








Emprenyadíssim,
l'administrador estava
del somriure irònic
que la minyona feia,
de l'actitud, al Nelson
















Flameja l'alba,
el suspicaç tricorni
i és presenten...
quant carregueu la barca,
einam, bossells i saules







Entristit Nelson
quan la gen no et saluda,
al riu ni al poble.
Ignorat pels pagesos
per por quals comprometis