dilluns, 11 de febrer de 2008

Cendra de calandari: 3a part, capítol I



















Comença així:

El transbordador, que havia deixat d'existir feia quinze anys, va separar-se de la vora dreta i començà a travessar el riu. Mentrestant les aigües es descolorien, l'aire anava perdent la dolçor tardoral d'aquell octubre del 1971. Quant la borda de la nau topà suaument contra l'embarcador de la banda de la vila, des d'on L'Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria,el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l'hivern del 1939. Ocres i verds de d'Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s'envalisaven lentament les dargues com escates despreses d'un peix gegantí



TANKAS


Alfons Garrigues
que pel riu travessaves
boira gelada.
El teu timó servaves
lentament s'esllissava


Records de l'avi
culpa, la dictadura
et fan minaire,
el Prim de Ribera,
mort abans de la guerra


D'aquells Garrigues
la memòria fosca
gravat ho portes.
Els qui del tren s'esmunyen
remunten a peu l'Ebre


Por, fred i gana
la República morta,
tornen al poble
gen gran, canalla, dones
refugiats de gerra



Memòria del passat




Era per la dècada dels 50. A casa meva hi havia una carnisseria(hi ha). El meu avi era el típic negociant; anava de fira en fira comprant animals. Feia el transport amb el xarret o la tartana segons el temps que fes.





Un dia, el meu avi, va arribar a casa tot entusiasmat, li havien dit que havia sortit al mercat el Citroen furgoneta (ideal pel negoci de la casa). Va enviar al seu fill i un cosí seu a comprar-lo a Madrid -a Barcelona, encara no hi havia arribat -El Dos Cavalls,
M – 325125 – va ser l'admiració de tothom. doncs va ser el primer en arribar el poble.





Per a nosaltres va ser una pesadesa ja que desprès de la jornada a la fàbrica tèxtil, ens donava el temps just per dinar, i ja el teníem a la porta esperant-nos, per continuar les feines del tros: veremar, segar, batre
o la feina que tocava en aquell moment.





TANKAS



Aquells seixanta
les feines eren dures,
mula i carro
pitxot i portadores
veremar el setembre



Faltes d'escola
per complir amb la feina
no importava
primer eren les tasques
del tros i del negoci



1 comentari:

Xanot Martorell ha dit...

Axins com lo vent pren la fulla,
la mare es llaura l'endemà.
Vivint lo present,
sense oblidar temps passats.

Cada jornada, un pas.
Cada setmana, una camallada.
Cada mes, un saltiró;
e per un any, un bon vot.
CADA DIA UNA VIDA !!!!!!!!!

UN PETÓ I UNA ABRAÇADA.