
La llum sedosa
amb pinzellades d'ocres,
entre cortines,
que pel finestral entra
severitat evoca

Cinca i Segre.
Taca enlluernadora
entre gleres.
Ardents i blanquinoses,
entren per vora l'Ebre
l'Àguila de la llibertat

D'entre les ruïnes que quedaven de les destroces fetes a la guerra, hi havia un tros de paret on s'hi aguantava una finestra per donar testimoni del seu pas per la mina . On s'hi podia veure la misèria. Era indiferent com estès la finestra ja que era igual ser a dins que a fora.
Un àguila ho contemplava tot des de la gran finestra de la llibertat.

Llum dura, seca
de l'altiplà desèrtic
que pels Monegres
travessen amb calitges
des de la Vall del Cinca
Carlota Torres,
pel Francesc insultada.
Pare gallina,
la porca de la filla,
no l'importa. Sols veure'l !
Sons de la guerra
quant les tropes de Franco
a la vila entren,
sonava la sirena,
cap a dinar! minaires
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada