l'Honorat nega.
Que de la pols terrosa
que emblanquina
la Carlota , minyones.
En fos la responsable!
Irrebatibles
proves, que ell els hi dóna,
l'apotecari,
que amb fotos demostra,
i constància queda
Demostrat queda,
el dia dels funerals
d'aniversari,
simbòlica venjança
del Nicanor els Torres
Diners li presta,
que després de la guerra
li feien falta,
més tard s'ho cobraria,
deixant-la sense casa.
Així s'enriqueix
el Torres i els altres
que, mol comú era,
els rics s'aprofitaven
de gent, que no tenien...
quan a Tortosa li diu,
Nelson! Carrega'l
taüt del Jaume Torres
agonitza a la vila
Dolors Albera
que la caixa volia,
del fuster, poble,
que, amb secret portava
l'amor que li tenia
La nit fumosa
que la nau embolcalla
el cel esgaia,
quedant molt ben pintada
damunt la pell de l'Ebre
Neguitós Nelson,
fas tapar amb borrasses,
taüt del Torres,
no pas per protegir-lo
si no és per no veure'l
Aixequen veles,
el llaüt és deslliça
remuntant l'Ebre.
Els bons desitjos deixen
del pixatinters, terra!
Mira que ens la jugarem!
No t'amoines!
el Joanet, exclama!
Graell, amb civils parla
exiliats de França,
derrotats, Hitler.
Contra la dictadura
del Franquisme i lluiten
I, els tricornis,
de posta de sol, l'alba,
ho prohibien,
d'una banda cap a l'altra...
als navegants de l'Ebre
Aixopluc troben
la gent de masos, mines.
Desprès, anaven
i denunciaven per,
totes les amenaces
amb el Verge del Carme
Nelson el troba
que, el secret li guarda
i la frontera passa
Arribe'l Nelson,
als molls silenciosos,
vila dormida,
sobre el mur de l'Ebre
la carta llegia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada