dijous, 27 de març de 2008

TANKAS del capítol V

l'Honorat nega.
Que de la pols terrosa
que emblanquina
la Carlota , minyones.
En fos la responsable!


Irrebatibles
proves, que ell els hi dóna,
l'apotecari,

que amb fotos demostra,
i constància queda


Demostrat queda,
el dia dels funerals
d'aniversari,
simbòlica venjança
del Nicanor els Torres


Diners li presta,
que després de la guerra
li feien falta,
més tard s'ho cobraria,
deixant-la sense casa.


Així s'enriqueix
el Torres i els altres
que, mol comú era,
els rics s'aprofitaven
de gent, que no tenien...


El nas arrufa,
quan a Tortosa li diu,
Nelson! Carrega'l
taüt del Jaume Torres
agonitza a la vila


Dolors Albera
que la caixa volia,
del fuster, poble,
que, amb secret portava
l'amor que li tenia


La nit fumosa
que la nau embolcalla
el cel esgaia,
quedant molt ben pintada
damunt la pell de l'Ebre


Neguitós Nelson,
fas tapar amb borrasses,
taüt del Torres,
no pas per protegir-lo
si no és per no veure'l


Aixequen veles,
el llaüt és deslliça
remuntant l'Ebre.
Els bons desitjos deixen
del pixatinters, terra!


Remuga el Nelson,
Mira que ens la jugarem!
No t'amoines!
el Joanet, exclama!
Graell, amb civils parla


Són gent dels maquis,
exiliats de França,
derrotats, Hitler.
Contra la dictadura
del Franquisme i lluiten

I, els tricornis,
de posta de sol, l'alba,
ho prohibien,
d'una banda cap a l'altra...
als navegants de l'Ebre


Aixopluc troben
la gent de masos, mines.
Desprès, anaven
i denunciaven per,
totes les amenaces


Fuig l'anarquista
amb el Verge del Carme
Nelson el troba
que, el secret li guarda
i la frontera passa


Arribe'l Nelson,
als molls silenciosos,
vila dormida,
sobre el mur de l'Ebre
la carta llegia